____________________________________________________________________________________________

EL VIATGE JA HA COMENÇAT

Ara farà uns quants anys vaig decidir que tocava descobrir aquest continent que tenim just aquí sota; L’ÀFRICA. Havia donat unes quantes voltes pel món però aquest racó encara no m’havia cridat. La cosa es va quedar com una idea, un projecte. Llavors encara no m’atrevia a dir en veu alta que el pròxim viatge seria una llarga estada en terra de lleons i elefants.

No ho veia clar! Doncs... al final, com quasi sempre, passa el temps i el projecte es va convertir en una realitat:

“Tinc el bitllet per travessar (amb Ferry) el Mediterrani amb la moto fins a Tunísia, porto el munt de vacunes necessàries
per deixar tranquil a tothom, estic tunejant la moto perquè sigui més pràctica i per poder-hi portar a sobre la casa, .... “

“Ja ha començat el viatge, ho sé! Moltes nits ja somio amb alguna de les aventures i desventures que de segur em passaran”. El dia 1 de Novembre de 2007 l’ElOi va començar el viatge més increïble de tots els que s’havia plantejat mai!



ANEM DONCS A RECORRER AMB MOTO, ONG I BICI: TUNISIA – LIBIA – EGIPTE - SUDAN – ETIOPIA – KENIA – UGANDA - MALI

lunes, 3 de diciembre de 2007

COMENÇA L'AFRICA NEGRE, ENCARA QUE MUSULMANA

Ja estem en el vaixell que ens porta d'Aswan (EGIPTE) a Wadi Halfa (SUDAN). El vaixell no té preu: vell, rovellat, tot ple de gent i paquets. No és per turistes, encara que n'hi ha algun, i això fa que encara tingui mes encant (de segur que prové de les sobres de la 1era Guerra Mundial). En el trajecte creuem la frontera amb el país mes gran d’Àfrica, i un dels mes pobres: el SUDAN. Tot i tenir una zona conflictiva (DAFUR) no ens hi acostem. Diuen que la gent es molt humil i hospitalària, ja ho veurem! Avui hem de decidir si farem la ruta seguint el Nil (com la majoria) o agafem la drecera pel desert de Núbia. Tot dependrà de si trobem un cotxe bé de preu que ens tragini els trastos. Les motos amb tot el pes s'enfonsen a la sorra, a part s'ha de carregar menjar, aigua i gasolina per 3 dies.

La carretera: Amb tots els kilòmetres que ja hem fet hem vist quasi de tot... i el que ens espera! Sobre la moto gaudeixes contínuament dels canvis en el paisatge, et saluda tota la gent que et vas trobant pel camí i sobretot 4 ulls (ja em vist uns quants accidents).
Fem un recordatori ràpid dels llocs per on hem passat:

FRANÇA: La tramuntana i l’acollida de la Marta i en Fred.

TUNIS: Un lloc per tornar-hi i visitar-lo amb calma. Bon clima, bona gent, llocs interessants i prou moderns.

LÍBIA: La gent mes hospitalària (a canvi de res) que m'he trobat mai. Ho fa la religió que per contrapunt les dones tenen pocs privilegis mes que un animal.

EGIPTE: Una colla de gitanos que viuen a crèdit d'una civilització que ells mateixos van envair. Les piràmides i el Nil increïbles.

La CARRETERA: Amb tots els kilòmetres que ja hem fet hem vist quasi de tot... i el que ens espera! Sobre la moto gaudeixes de canvis constants en el passatge, et saluda tota la gent que et vas trobant pel camí i sobretot 4 ulls (ja em vist uns quants accidents).

Els Companys: La veritat que molt bé. Tot i que quan tenim gana i estem cansats tenim els nostres moments ("Gran hermano 99"). En Luque es el guia: sap de tot (mecànica, orientació i acampada) però es perd a les grans ciutats i és més reservat. En Henry, que te 52 tacos, es com un nen de 25 (impulsiu, nerviós i descarat). I el menda, que com sabeu a la que tinc mal dia no se’m pot dir res. Estic millorant l’anglès i vaig fer un intensiu de francès a Tunis i Líbia. Soc el traductor del grup i el que s'encarrega de la burocràcia a les fronteres (que cansa, eh!). Poc a poc ens anem adaptant un a l'altra i ara ja ens complementem.




... escrit en un cíber de Khartoum

No hay comentarios: