AFRICA

En aquest mes a l’escola he fet un curs per conèixer una part de l’autèntica Àfrica. M’ha servit per entendre un xic mes als africans en general i als ugandesos en particular. Alguns costums i comportaments els he aconseguit entendre amb la convivència, d’altres me’ls han hagut d’explicar i encara uns darrers, m’han quedat menys clars que abans. Es veritat que en només un mes no es pot entendre la filosofia de vida d'un continent, però si ajunto totes les experiències en puc extreure una petita idea, si mes no uns quants matisos.

.

ELS MELICS: Algunes tribus d’Uganda, no se quines exactament, tenen el costum de tallar el melic a una certa distància de la panxa. Que vol dir això? Que alguns el tenen boterut com un puny.

.

Tinc un record especial de la Segirinya, si m’hagués emportat algú cap a casa dins la motxilla hagués estat ella. Tenia el melic de la mida d’una llimona i només tenia 5 anys. Es estrany com arriben els diferents costums de la gent a canviar l’aspecte físic de les persones. Vaig preguntar a un metge si un melic d’aquestes dimensions podia comportar algun problema físic i em va contestar que no. La veritat que quan els veies banyar-se dins la palangana feina una mica d’angúnia.

.

.

.

A QUINA HORA SURT L’AUTOBUS? (Matatu) Bona pregunta per entendre el concepte temps dels africans. La resposta es senzilla i bàsica: “quan l’autobús estigui ple, clar! ”. A diferència dels occidentals el temps aquí no te preu, no se’l valora com ho fem nosaltres. Quan et veuen nerviós et diuen POLE-POLE, i amb sarcasme i el somriure còmplice et recorden “African time!”. També podríem parlar del que vol dir ”quan estigui ple”; perquè posar 24 persones dins una furgoneta per 9 és alguna cosa més que optimitzar l’espai. No vull saber quanta gent hi ha dins les que va a buscar la mainada després del col·legi!

.

MUSUNGUS:

Es una paraula que m’ha acompanyat tota la part final del viatge, la traducció literal és “home blanc europeu”. A Etiòpia ens van maxacar amb una altre paraula que significa el mateix: Foreinjo!

Qualsevol cosa que faci un blanc, qualsevol! és digne d’admiració per aquesta gent. Això em porta a fer un parell de reflexions; la primera és que no tenen res a fer; som l’atracció del moment. L’ altre es que encara ens veuen superiors i rics (en la meva humil opinió l’historia els ha desenvolupat un complex d’inferioritat). El motiu pel qual es passen llargues estones sense fer absolutament res no l’he pogut esclarir. Potser no poden treballar, potser no volen o potser les dues coses. Aquesta gent es capaç de quedar-se embovada mirant-te hores i hores. De vegades només estàs bevent una mica d’aigua, arreglant una punxada o posant gasolina. Alguna atrevit, és clar, s’acosta a veure si li cau alguna cosa (la cultura africana diu que si ajudes algú o li dones alguna cosa ell t’ha de correspondre). Els mes petits demanen directament sense miraments. Quan has d’anar al lavabo enmig la natura , has de fer virgueries per despistar-los!

Una altre reflexió podria ser que han passat tanta gana, si no ells les generacions anteriors, que ara mentre tinguin alguna cosa que posar-se a l’estomac n’hi ha prou (solen fer només un àpat al dia). Perquè treballar tot el dia com un negre?(deu-ni-do amb l’expressió!). Ja tenen “un sostre” i no han de patir per donar un alvocat, un bocí de pa o una pinya als seus. No es una mala filosofia de vida però per a mí no acaba de funcionar. En el cas de posar-se malalt no tenen assegurança, ni estalvis, si no hi ha una ONG a prop... al calaix! En una de les tribus remotes dels Karamajong, vaig veure la gent gran morint-se dins les cabanes. Es negaven rotundament anar al metge gratuït que tenien a menys de 2 kilòmetres (cultura, costum o fe?). Deuen veure el metge com noslatres a un curandero. Tornant a lo de l’admiració, potser els únics blancs que han vist son els de les ONG’s els quals ajuden a tothom (ja no recorden els dos-cents anys que l’home blanc va venir a reclutar voluntaris forçosos per l’esclavitud). Ells tenen la certesa que tots els Musungus som rics. El blanc que està a l’Àfrica hi sol estar treballant o de vacances. No hi ha lladres blancs, no n’hi ha blancs vivint a sota d’un pont, tots semblen sans. Van ben vestits i amb uns aparells que semblen d’un altre planeta (càmera de vídeo, GPS, ampolla purificadora d’aigua, ...). Al principi els intentava explicar que no visc a Disneyland i que jo de ric res. Però després d’intentar-ho unes quantes vegades vaig concloure que potser si que ho sóc. Si em comparen amb ells segur !

A part que a l'Àfrica no hi han "RULES" per a ningú, l'home blanc pot fer el que vulgui, el que vulgui!