A mis 35 primaveras ha llegado el momento de hacer un kit-kat y satisfacer aquellas inquietudes que llevan unos cuantos años en el tintero. Hasta hoy he visitado unos cuantos rincones de este planeta tan extraordinario, pero creo que ahora hay verlo desde otra perspectiva.
El próximo 1 de Noviembre de 2007 empiezo la primera parte de mi aventura; voy a cruzar África de Norte a Sur i por el Este. Y en moto. Según los cálculos esto nos llevará unos 3 meses, después de recorrer unos 20.000Km. Hasta aquí ya está todo más o menos organizado.
Una vez finalizada esta parte (sobre primeros de febrero de 2008), surge mi dilema. Dispongo de tres meses más para intentar formar parte de un proyecto humanitario. No soy doctor ni ingeniero de puentes y caminos, pero puedo ofrecer la experiencia que me ha dado la vida, ilusión, ganas de trabajar y sobretodo de ayudar. Me gustaría echar una mano donde más se necesita; en un campo de refugiados cerca de un conflicto reciente. Ayudar en un lugar donde a la gente le urjan las necesidades básicas para sobrevivir.
He intentado encontrar un lugar a través de organizaciones, aquí en España; seguramente no estoy llamando a las puertas adecuadas y no lo debo estar haciendo de la forma correcta, porqué hasta ahora… nada de nada.
He optado por hacer este e-mail y enviarlo a todas las direcciones particulares que encuentre. Necesito un contacto directo, personas que hayan estado o estén en el continente Africano, trabajando directamente en el lugar.
Si conocéis a alguna persona que pueda echarme una mano no dudéis en pasarme la dirección de correo electrónico.
Países en los que estoy interesado, sin descartar ningún otro: SUDAN, ETIOPIA, KENIA, TANZANIA, MOZAMBIQUE o MADAGASCAR.
¡Pasad este e-milio a todas las personas que creéis que puedan orientarme!
Muchas gracias por adelantado y saludos,
ElOi
baluard@hotmail.comPD: Siempre me quedará la opción de llamar directamente a la puerta de alguna organización … en África claro.
2 comentarios:
Hola Eloi, soy Marta de Madrid, encontré tu blog por medio del de Codex y creo poder orientarte un poco.
Te paso el enlace a una organización en la que he currado un par de años, http://www.hacesfalta.org/experiencias/experiencias.asp su proyecto es una web en la q a ponen en contacto voluntarios con organizaciones, no hacen nada más que ponerlos en contacto publicando las necesidades de voluntariado de las ONG. Esta página, tiene una sección de experiencias que recoge los relatos de personas que han realizado una labor de voluntariado dentro o fuera, de su país. Filtrando en ella por los paises a dónde te gustaría ir a colaborar, encontrarás testimonios de personas que ya lo han hecho incluso puedes contactar con ellos y te podrán orientar sobre por dónde empezar o con que Organización. Date una vuelta por ella y lee los relatos de la gente, espero que te puedan ayudar en algo. Por otro lado decirte, q no te desanimes, pero no te va a ser facil viajar, las organizaciones suelen expatriar a voluntarios que ya lleven tiempo trabajando desde aquí con ellos, que conozcan bien los proyectos y como funciona la ONG, los forman bastante para que su trabajo sobre el terreno sea lo más útil posible. Mi consejo es que busques cuanto antes una Organización y los conozcas lo mejor posible antes de embarcarte en colaborar con ellos.Esta web tiene también un listado de ONG en el q puedes filtrar por temática, pero mejor, contacta con voluntarios que ya hayan viajado antes, te orientarán mucho mejor. Te deseo mucha suerte y que consigas tu objetivo,ya nos contarás. Suerte, Marta
Hola Eloi,
acabo de llegir el teu blog senser i t'haig de comunicar que la primera i única paraula que m'ha sortit per la boca en acabar, ha estat un enorme "WOOOOW!!!"
Si ho hagués sabut abans, t'hagués demanat que em guardessis un lloc a la moto entre un dels teus preparatius pel viatge. Acabes de començar el meu somni, aquell que no sé si mai jo podré fer realitat (especialment perquè sóc una noia i per falta de voluntaris de fiar per acompanyar-me).
El mes de setembre em vas enviar un cometari al meu blog de l'orfenat de Likoni a Kenia i, per falta de temps i organització, no te l'he contestat fins ara. No sé si és massa tard perquè segurament ara et costarà trobar internet per les terres africanes. Tot i que quan arribis a Kenia en troes de segur.
Deies que estaves interessat en algun projecte humanitari un cop acabat el viatge i que no tens gaires coneixements però, com tots dos sabem, a l'Àfrica el que fa falta, a part de coneixements, és bona voluntat i ganes d'ajudar.
Jo vaig passar-hi dos mesos a l'orfenat i tampoc tinc gaires coneixements de res. Sóc una recent llicenciada professora d'anglès treballant a una escola de primària. Però un cop allà, vistes les necessitats, vaig intentar aportar tot el que vaig poder: preparar activitats per entretenir els nens i transmetre valors, xerrades sobre higiene, seguretat, perspectives de futur, adquisició de bens necessaris (uniformes escolars, llibres, sabates, menjar, vaques, màquines de cosir,...), explicació de contes abans de dormir (no tindran mai pares que els n'hi expliquin de contes), excursions amb els nens, visites a cases de mares abandonades i necessitades, idees de treball, i sobretot, la creació del blog a través del qual seguim enviant voluntaris a l'orfenat sense que hagin d'invertir els seus diners en una ONG, sinó directament a l'orfenat.
Tot i això, ens hem anat topat amb un típic problema de Kenia: la corrupció de les institucions i de la gent que té més poder. En aquest cas el reverend que dirigeix l'orfenat. Sabem que ell els dóna menjar, sostre i escola a aquests 50 nens, però també sabem que la seva situació podria ser molt millor, si el reverend no es quedés gran part dels diners dels voluntaris i col·laboradors. I aquesta és la nostra lluita ara mateix. Busquem la manera que els voluntaris que hi van anant evitin donar els diners en mans al reverend, sinó que siguin ferms a dir que ells mateixos els administraran en adquirir coses necessaries pels nens. Per això, gaudim de la ajuda inestimable dels fills del pastor (que estan molt al cas de la corrupció dels seu pare i volen canviar la situació) i dels adolescents més avançats de l'orfenat. Ho portem un xic d'amagat, sense deixar que el reverend noti mai les nostres sospites, sinó que cregui que simplement venim amb moltes ganes d'ajudar i amb idees ja preestablertes de com ho farem. Un punt a favor és que mai s'hi nega, ja que sinó creu que pedrà la font dels seus ingressos.
Bé, em podria allargar eternament i la veritat, és que m'hagués encantat poder parlar de tot això amb tu directament cara a cara. Massa tard. De totes maneres, et deixo el meu correu personal i en podem parlar més.
susanna.gomez@gmail.com
Espero que estiguis gaudint moltíssim del teu gran viatge i que tinguis molta sort!!!
Susanna
Publicar un comentario