Zahir:

ZAHIR: Vol dir visible, present, impossible de passar desapercebut. Alguna cosa o algú amb el què, un cop ens hi posem



en contacte, acaba ocupant poc a poc el nostre pensament, fins que no som capaços de concentrar-nos en res més.



____________________________________________________________________________________________

EL VIATGE JA HA COMENÇAT

Ara farà uns quants anys vaig decidir que tocava descobrir aquest continent que tenim just aquí sota; L’ÀFRICA.

Havia donat unes quantes voltes pel món però aquest racó encara no m’havia cridat. La cosa es va quedar com

una idea, un projecte. Llavors encara no m’atrevia a dir en veu alta que el pròxim viatge seria una llarga estada
en terra de lleons i elefants.

No ho veia clar! Doncs... al final, com quasi sempre, passa el temps i el projecte es va convertir en una realitat:

“Tinc el bitllet per travessar (amb Ferry) el Mediterrani amb la moto fins a Tunísia, porto el munt de vacunes necessàries

per deixar tranquil a tothom, estic tunejant la moto perquè sigui més pràctica i per poder-hi portar a sobre la casa, .... “

“Ja ha començat el viatge, ho sé! Moltes nits ja somio amb alguna de les aventures i desventures que de segur em passaran”

El dia 1 de Novembre de 2007 l’ElOi va començar el viatge més increïble de tots els que s’havia plantejat mai!


PALAMOS – MARSELLA – TUNISIA – LIBIA – EGIPTE - SUDAN – ETIOPIA – KENIA – UGANDA

domingo, 20 de enero de 2008

KENYA

Ja algú em va avisar que en temps d’eleccions, a segons quin país, es millor quedar-se a casa...

Vaig arribar a Nairobi el dia de Sant Esteve: allà em vaig trobar de nou amb en Henry. Després del seu periple amb la moto també hi havia arribat. Un altre entrebanc: truquen al soci i li diuen que te la dona ingressada a l’hospital. Com es normal, cap a l’aeroport i amb molta sort aconsegueix un vol per aquella mateixa nit cap a Madrid. Doncs tornem-hi, ja torno ha estar viatjant sol per aquests mons de Deu. Els Keniates varen ajuntar les festes de Nadal i les de les eleccions, que no son poques. Tot mes o menys tranquil fins al dia següent als comicis, el 28. La gent volia el canvi i les enquestes ho anunciaven. Al vespre les primeres manifestacions pel retard en el recompte. A part els observadors internacionals no ho veuen gaire clar i ho anuncien. El 29 es complica de veritat: a mitja tarda algú ens diu en el campsite que a 200 metres del lloc acaben de pelar a dos morenos a trets. Ja hi som! Als turistes ens canvia la cara i tots cagats de por. El jefe del xiringuito ens recomana no sortir al carrer, Uuuuhhh! Al dia següent molts tenien pensat marxar, “pos va a ser que no!”. El que ho intenta es troba barricades de rodes cremant i la penya forca esverada, de manera que tornen tots cap a musungolandia. El dia 30 també es digne de menció: trets, trets i mes trets. Tot el dia! Amb un dels espanyols del documental, però fem una escapada llampec a emplenar de gasolina i a comprar alguna cosa de jalo per si de cas. La gent del carrer ens mira com si fóssim d’un altre planeta. Mig en broma li dic que agafi la càmera que encara farem la primera pela filmant algun merder pels carrers de Nairobi. Al dia següent ens varem assabentar que havien cremat 30 persones dins una església amb nens inclosos. Algun altre problema tribal també hi havia pel mig.

La festa de cap d’any la varem fer en petit comitè al campsite, al carrer no hi varen sortir ni els autòctons mes atrevits. Al final amb les cerveses que hi havia a la nevera em varem fer prou.

Com sabeu vaig tornar a Etiòpia amb els del documental, al final nomes varem filmar un xic. Com ens va passar a la majoria, la suspensió d’un dels Nissan Patrol no va aguantar i varem haver d’anar cap a Addis directes. L’experiència amb el 4x4 va ser molt bona i vaig agafar apunts per fer una aventura propera amb tot-terreny: molt mes còmoda que amb moto, clar!

Segueix l’aventura Keniata! Al tornar a Nairobi la moto encara no està a punt: l'hi he fet posar unes maletes laterals per repartir millor el pes.

El dia que començo a fer camí cap Uganda, tornem-hi amb més manifestacions! Tres, en vaig trobar ni mes ni menys que TRES de grans. La primera de cares: mitja volta cagant llets i ja trobarem un altre camí per on passar. La segona me la vaig jugar (no vaig fer servir el seny català i quasi la cago). La vaig travessar de darrera cap endavant. Uns morenos ben bestits em deien tira, tira que no passa res. QUE NO PASSA RES?? No sabeu el que es travessar tot sol amb la moto carregada pel mig de tres-centes persones emprenyades. Tots deien “PEACE, PEACE: We are fighting for ours rights!!! pero tots em miraven amb cara de boixos i amb aquells ulls que tenen sortits. Primer em van emplenar la moto de branques (el símbol de la pau). Mica en mica em van començar a sacsejar cridant MUSUNGU, MUSUNGU!! Em vaig cagar a sobre i me vaig senyar... ai mare que d’aquesta no me’n surto! Vaig tenir la sort de no parar i al pas d’una persona caminant lleugera, i empenyent a la gent vaig passar amb la moto pel mig de la marabunta. Jo anava mirant a tot arreu no em baixés un matxet enmig al cap. Un japonès que gravava des d’un cotxe encara riu el cabró! A hores d’ara només trobo a faltar la gorra i altres trastos que portava penjats de la moto . Vaig trobar una altre de cares i mes gran, al arribar a un poble. Ara si que no pillo! Vaig carregar un marrec a la moto i li vaig que em guies per una altre ruta fins l’altre costat del poble. De camí cap a la frontera Ugandesa vaig trobar mes “demostrations”, però aquestes mes petites i no tallaven el transit. Totes em cridaven i m’animaven perquè encara portava la moto camuflada amb mitja selva Keniata!

Després de 11 hores sobre la burra travesso la frontera d'Uganda sense gaires entrebancs però deixant anar forces dòlars per la moto. JA SOC A UGANDA!! UUUFF!! He deixat moltes coses pendents de fer i de veure en aquest fantàstic país. El que vulgui algun dia m'hi pot acompanyar!

Pròxima parada Muchinson Falls!!

4 comentarios:

Maria dijo...

Hola "primo"
Ens ha agradat molt rebre noticies teves però... vols dir que no pendràs mal? A veure si no et poses en cap "merdè" en uns dies i ens pots explicar què tal per Uganda. Fins Aviat. Maria

jaume dijo...

estàs com un llum...

jaumet

PEPEILLO dijo...

WAS,WAS,WAS just ahir van fer una peli del Bruce Willis que va a salvar un a doctora a l´Afica i no m´ha donat gaire bon rollo la teva aventura,,, ratifico les peraules d´en Jaume!!!

Cuida´t

Pep

Anónimo dijo...

Hola nano,
no sabia que anaves al país del goriles! m'han parlat molt bé d'Uganda i els seus parcs nacionals...
El tema de Kenya... cuida't kabró, no busquis sensacions fortes parla més del seny català!!!
Ara, pagaría el que fos per veure el video que va filmar el japo!!!!
George Angue