Zahir:

ZAHIR: Vol dir visible, present, impossible de passar desapercebut. Alguna cosa o algú amb el què, un cop ens hi posem



en contacte, acaba ocupant poc a poc el nostre pensament, fins que no som capaços de concentrar-nos en res més.



____________________________________________________________________________________________

EL VIATGE JA HA COMENÇAT

Ara farà uns quants anys vaig decidir que tocava descobrir aquest continent que tenim just aquí sota; L’ÀFRICA.

Havia donat unes quantes voltes pel món però aquest racó encara no m’havia cridat. La cosa es va quedar com

una idea, un projecte. Llavors encara no m’atrevia a dir en veu alta que el pròxim viatge seria una llarga estada
en terra de lleons i elefants.

No ho veia clar! Doncs... al final, com quasi sempre, passa el temps i el projecte es va convertir en una realitat:

“Tinc el bitllet per travessar (amb Ferry) el Mediterrani amb la moto fins a Tunísia, porto el munt de vacunes necessàries

per deixar tranquil a tothom, estic tunejant la moto perquè sigui més pràctica i per poder-hi portar a sobre la casa, .... “

“Ja ha començat el viatge, ho sé! Moltes nits ja somio amb alguna de les aventures i desventures que de segur em passaran”

El dia 1 de Novembre de 2007 l’ElOi va començar el viatge més increïble de tots els que s’havia plantejat mai!


PALAMOS – MARSELLA – TUNISIA – LIBIA – EGIPTE - SUDAN – ETIOPIA – KENIA – UGANDA

sábado, 26 de enero de 2008

LA TRIBU DELS KARAMAJONG

Vam sortir de casa ja fa 3 mesos. Com típicament es diu; com passa el temps!! Estic a l’equador del viatge; la cosa ara canvïa. Aparcaré un xic la moto i ara l’aventura comença amb la canalla.

Després de la sortida mes o menys accidentada de Kenia vaig decidir anar a les Sipi Falls a fer una mica de relax. Vaig buscar un hotelet amb vistes privilegiades a les cascades i a fer cerveses amb els turistes. Tenia previst estirar les cames per allà i fer un trekking. Però un ja te una edat i després de tres mesos sobre la burra l’esquena em va dir que no! A Etiòpia em vaig quedar amb les ganes de conèixer una tribu de veritat i aquí en vaig tenir l’oportunitat: em vaig endinsar per un camí perdut de terra (uns 300 kilòmetres pel Nord del país) i vaig buscar als “Caramajongs”. Son una tribu caracteritzada per vestir només, una jaqueta de pell i portar un AK-47. Son ramaders, o sigui que la pistoleta la porten perquè el pastor del costat no els hi foti les vaques. Pel camí em vaig trobar l’exèrcit amb un grup de 10 o 12 vailets detinguts i emmanillats. Després em vaig assabentar que el govern esta desarmant a les tribus perquè, a part de pasturar, es dediquen a fer de bandolers i a massacrar-se entre els clans. Ja hi tornem a ser! ... Eloi, què c. fas?

Vaig passar 2 dies inoblidables amb aquesta gent. Al final varen resultar mes hospitalaris que ningú. Vaig tenir sort i vaig passar el dissabte de mercat al poblat.
A part de fer el bescanvi de costum aprofiten la trobada per emborratxar-se. Es passen tota la tarda bevent una cervesa calenta que fan a casa (homes, dones, nens,.. tothom va borratxo, fins hi tot les vaques!) En mes d’un moment vaig pensar que el següent pas de la cerimònia era menjar-se al blanc, i jo tenia tots el números per que era l’únic en uns quants centenars de kilòmetres al voltant. L’experiència va ser molt wapa i vaig fer unes fotos dignes del National Geographic.

Escrit a Kampala (Uganda),
demà Kabira (on Deu va perdre l’espardenya!... i jo hi vaig 3 mesos)

1 comentario:

jaume dijo...

collons xaval .. feia dies que no llegia el blog ... no se si les penuries t'han fet aprimar-te però si no ull .. om en trobis un amb gana .. encara hauràs de còrrer.
entenc que ja estàs fent via cap al campment (ong ??) .. ja em vaig perdre de si l'havies trobat o no ??
be .. esperarem més noticies ..
he intentat de nou trucar-te .. sense cobertura ..
per aquí cap novetat .. però ens toca carnaval !! de fet no se ni si hi han hagut assajos .. aquest any dec ser l'únic que no hi ha anat ..
una abraçada molt forta !!!