Zahir:

ZAHIR: Vol dir visible, present, impossible de passar desapercebut. Alguna cosa o algú amb el què, un cop ens hi posem



en contacte, acaba ocupant poc a poc el nostre pensament, fins que no som capaços de concentrar-nos en res més.



____________________________________________________________________________________________

EL VIATGE JA HA COMENÇAT

Ara farà uns quants anys vaig decidir que tocava descobrir aquest continent que tenim just aquí sota; L’ÀFRICA.

Havia donat unes quantes voltes pel món però aquest racó encara no m’havia cridat. La cosa es va quedar com

una idea, un projecte. Llavors encara no m’atrevia a dir en veu alta que el pròxim viatge seria una llarga estada
en terra de lleons i elefants.

No ho veia clar! Doncs... al final, com quasi sempre, passa el temps i el projecte es va convertir en una realitat:

“Tinc el bitllet per travessar (amb Ferry) el Mediterrani amb la moto fins a Tunísia, porto el munt de vacunes necessàries

per deixar tranquil a tothom, estic tunejant la moto perquè sigui més pràctica i per poder-hi portar a sobre la casa, .... “

“Ja ha començat el viatge, ho sé! Moltes nits ja somio amb alguna de les aventures i desventures que de segur em passaran”

El dia 1 de Novembre de 2007 l’ElOi va començar el viatge més increïble de tots els que s’havia plantejat mai!


PALAMOS – MARSELLA – TUNISIA – LIBIA – EGIPTE - SUDAN – ETIOPIA – KENIA – UGANDA

sábado, 15 de marzo de 2008

AFRICA

En aquest mes a l’escola he fet un curs per conèixer una part de l’autèntica Àfrica. M’ha servit per entendre un xic mes als africans en general i als ugandesos en particular. Alguns costums i comportaments els he aconseguit entendre amb la convivència, d’altres me’ls han hagut d’explicar i encara uns darrers, m’han quedat menys clars que abans. Es veritat que en només un mes no es pot entendre la filosofia de vida d'un continent, però si ajunto totes les experiències en puc extreure una petita idea, si mes no uns quants matisos.
.
LA LLUM: Quan al vespre baixa el sol, la llum d’Àfrica agafa uns colors i un to únics. El verd de la natura és tant intents que es torna respirable. El color dels camins, que fins aquell moment era marronós, es converteix en un vermell viu que sembla absorbir la llum que el sol va perdent. Els africans vesteixen amb estampats i colors vius. És en aquest moment del dia quan aquestes combinacions de morats, ataronjats i ebens... es convinent inusualment amb la resta que els envolta. Si aquella mateixa tarda el cel ha descarregat un ruixat dels seus les barreges encara son mes sorprenents.
Els camins d’Àfrica són plens de vida i ara la mainada acaba l’escola; alguns tornen cap a casa i d’altres aprofiten per jugar una estona amb la pilota que s’han fet amb boces de plàstic. No em canso d’observar els menuts corrents l'un darrera l’ altre amb una rialla permanent i contagiosa.

... ara és molt fàcil fer bones fotos!

ELS MELICS:
Algunes tribus d’Uganda, no se quines exactament, tenen el costum de tallar el melic a una certa distància de la panxa. Que vol dir això? Que alguns el tenen boterut com un puny.
.
Tinc un record especial de la Segirinya, si m’hagués emportat algú cap a casa dins la motxilla hagués estat ella. Tenia el melic de la mida d’una llimona i només tenia 5 anys. Es estrany com arriben els diferents costums de la gent a canviar l’aspecte físic de les persones. Vaig preguntar a un metge si un melic d’aquestes dimensions podia comportar algun problema físic i em va contestar que no. La veritat que quan els veies banyar-se dins la palangana feina una mica d’angúnia.
.
.
.
A QUINA HORA SURT L’AUTOBUS? (Matatu) Bona pregunta per entendre el concepte temps dels africans. La resposta es senzilla i bàsica: “quan l’autobús estigui ple, clar! ”. A diferència dels occidentals el temps aquí no te preu, no se’l valora com ho fem nosaltres. Quan et veuen nerviós et diuen POLE-POLE, i amb sarcasme i el somriure còmplice et recorden “African time!”. També podríem parlar del que vol dir ”quan estigui ple”; perquè posar 24 persones dins una furgoneta per 9 és alguna cosa més que optimitzar l’espai. No vull saber quanta gent hi ha dins les que va a buscar la mainada després del col·legi!
.
MUSUNGUS: Es una paraula que m’ha acompanyat tota la part final del viatge, la traducció literal és “home blanc europeu”. A Etiòpia ens van maxacar amb una altre paraula que significa el mateix: Foreinjo!

Qualsevol cosa que faci un blanc, qualsevol! és digne d’admiració per aquesta gent. Això em porta a fer un parell de reflexions; la primera és que no tenen res a fer; som l’atracció del moment. L’ altre es que encara ens veuen superiors i rics (en la meva humil opinió l’historia els ha desenvolupat un complex d’inferioritat). El motiu pel qual es passen llargues estones sense fer absolutament res no l’he pogut esclarir. Potser no poden treballar, potser no volen o potser les dues coses. Aquesta gent es capaç de quedar-se embovada mirant-te hores i hores. De vegades només estàs bevent una mica d’aigua, arreglant una punxada o posant gasolina. Alguna atrevit, és clar, s’acosta a veure si li cau alguna cosa (la cultura africana diu que si ajudes algú o li dones alguna cosa ell t’ha de correspondre). Els mes petits demanen directament sense miraments. Quan has d’anar al lavabo enmig la natura , has de fer virgueries per despistar-los!

Una altre reflexió podria ser que han passat tanta gana, si no ells les generacions anteriors, que ara mentre tinguin alguna cosa que posar-se a l’estomac n’hi ha prou (solen fer només un àpat al dia). Perquè treballar tot el dia com un negre?(deu-ni-do amb l’expressió!). Ja tenen “un sostre” i no han de patir per donar un alvocat, un bocí de pa o una pinya als seus. No es una mala filosofia de vida però per a mí no acaba de funcionar. En el cas de posar-se malalt no tenen assegurança, ni estalvis, si no hi ha una ONG a prop... al calaix! En una de les tribus remotes dels Karamajong, vaig veure la gent gran morint-se dins les cabanes. Es negaven rotundament anar al metge gratuït que tenien a menys de 2 kilòmetres (cultura, costum o fe?). Deuen veure el metge com noslatres a un curandero.

Tornant a lo de l’admiració, potser els únics blancs que han vist son els de les ONG’s els quals ajuden a tothom (ja no recorden els dos-cents anys que l’home blanc va venir a reclutar voluntaris forçosos per l’esclavitud). Ells tenen la certesa que tots els Musungus som rics. El blanc que està a l’Àfrica hi sol estar treballant o de vacances. No hi ha lladres blancs, no n’hi ha blancs vivint a sota d’un pont, tots semblen sans. Van ben vestits i amb uns aparells que semblen d’un altre planeta (càmera de vídeo, GPS, ampolla purificadora d’aigua, ...). Al principi els intentava explicar que no visc a Disneyland i que jo de ric res. Però després d’intentar-ho unes quantes vegades vaig concloure que potser si que ho sóc. Si em comparen amb ells segur !

A part que a l'Àfrica no hi han "RULES" per a ningú, l'home blanc pot fer el que vulgui, el que vulgui!

No hay comentarios: