____________________________________________________________________________________________

EL VIATGE JA HA COMENÇAT

Ara farà uns quants anys vaig decidir que tocava descobrir aquest continent que tenim just aquí sota; L’ÀFRICA. Havia donat unes quantes voltes pel món però aquest racó encara no m’havia cridat. La cosa es va quedar com una idea, un projecte. Llavors encara no m’atrevia a dir en veu alta que el pròxim viatge seria una llarga estada en terra de lleons i elefants.

No ho veia clar! Doncs... al final, com quasi sempre, passa el temps i el projecte es va convertir en una realitat:

“Tinc el bitllet per travessar (amb Ferry) el Mediterrani amb la moto fins a Tunísia, porto el munt de vacunes necessàries
per deixar tranquil a tothom, estic tunejant la moto perquè sigui més pràctica i per poder-hi portar a sobre la casa, .... “

“Ja ha començat el viatge, ho sé! Moltes nits ja somio amb alguna de les aventures i desventures que de segur em passaran”. El dia 1 de Novembre de 2007 l’ElOi va començar el viatge més increïble de tots els que s’havia plantejat mai!



ANEM DONCS A RECORRER AMB MOTO, ONG I BICI: TUNISIA – LIBIA – EGIPTE - SUDAN – ETIOPIA – KENIA – UGANDA - MALI

sábado, 17 de noviembre de 2007

EL MILLOR DIA... FINS ARA!

Avui ens em llevat a les 4 del mati. Per sortir del càmping hem hagut de despertar al guarda que obra la porta. Després d'un parell d’intents i gràcies al GPS (encara era fosc i anàvem adormits); em trobat la carretera que ens ha deixat just davant l'entrada principal de les piràmides. Allà un poli mig endormiscat ens ha dit que fins a les 8 res de res. Eren quarts de 6 i nosaltres volíem veure la sortida del sol des de dins.

Ara que? Encara tenim les lleganyes enganxades i no em esmorzat res. Vet aquí que apareix un egipciu i ens ofereix entrar-hi en aquell mateix moment, però això sí; sobre un cavall que ell mateix molt amablement ens llogarà. Regateig obligatori (a les 5:45h de la matinada) i som-hi!

Donem la volta al complexa i entrem per la porta del darrera. Abans d'accedir voluntat al que s'encarrega que no entri ningú per la seva porta. Quatre cavalls, tres turistes i un guia no som ningú. El sol ja comença a despuntar i aquelles immenses ombres que ens seguien des de la foscor comencen a agafar forma. Per sort nostra darrera les piràmides hi ha un desert que arriba on acaba la vista. Doncs per allà ens hi acostem. A aquelles hores encara no estan posats els carrers, no hi ha ni una ànima i som els únics.

Així fem la nostra presentació a les tres Increibles piràmides: sobre un cavall, pel desert, amb total solitud. Amb aquella llum tènue que no se com descriure-la, estàvem dins un conte. Molt wapo,... la paraula exacte màgic!
Desprès de "el moment" ens apropem a la més petites de les 3 (ara no sé quin faraó era). Presentació amb el guarda, negociació i a pujar cap dalt encara que també estigui prohibit, clar! La càmera a aquesta hora ja treu fum - no tindre prou memòria, penso. Se’ns acaba el bonus del cavall i el guia ens aparca en un lloc que no haurem de pagar, ens em colat sense pagar tu! Ja es comencen a veure els primers turistes matiners, però la marabunta encara està per arribar.

Ara (a peu) anem a saludar a l'esfinx abans d'entrar a la piràmide més gran i antiga de les totes; la d’en Kheops. Et sens una mica Indiana John’s quan comences a passar per passadissos foscos, estrets i i claustrofòbics. Nomes feia falta una torxa per fer-ho mes autèntic. L'aire costa de respirar i en el moment que una suor freda em recorre tot el cos arribem a una cambra enorme amb unes grans pedres de granit negre (fa una mica de yuyu). En un costat hi ha el lloc on reposava el sarcòfag amb la mòmia del faraó. En Henry es posa dins el nínxol amb els braços creuats a sobre el pit i clar... la primera japonesa que s'apropa amb la càmera s'emporta “el susto” de la seva vida. Hem pogut colar també les motos i la passejada amb la Marilyn pel mig d'aquest lloc mil·lenari també es digne de menció.
.
El dia encara ens donaria mes sorpreses. Per la tarda varem fer uns quants kilòmetres pel desert, just al costat del gran Nil. Una molt xula posta de sol ens va acompanyar mentre hi muntàvem les tendes!
.

12 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola noi!
sembla que la cosa va bé,eh?!! quantes emocions juntes...que segueixi aixi! les fotos genials... no hi ha paraules...
Rekords dsd Palamos
Arantza

Anónimo dijo...

Hola primo!!
Veig que de moment us ho passeu de "conya". Ja veus que la family segueix les teves desventures.
Una abraçada.
Maria

Anónimo dijo...

epss negre!
cada dia més enveja nano....
ja cuidaré cal sepia..
je je
anem seguint aventures, i uns motards amics meus estàn flipant amb vosaltres
una abraçada!
Mongui

litus dijo...

Nooooiiiii! Quina passada d'aventura! Ja veig que no tornaràs abans d'hora no? Espero que tot segueixi igual de bé i que continuis enviant fotos per gaudir una mica en la distància. Una abraçada!

Unknown dijo...

hola xaval !!!!
necessitem ´notícies fresques ...
que segueixi tant interessant el viatge !!

Anónimo dijo...

Salam malecum!
Renoi quin viatge! Es un plaer anar-vos seguint. Suposo que aviat trepitjareu Sudan, el + gran d'Africa!
Tinc un contacte que va estar amb Medicos del Mundo, va ser coordinadora de projectes a Africa, no se com tens el tema ONG, pero ella ens pot ajudar, ja dius alguna cosa.
El teu parent de França es un crack!
moooooolts petons Eloi!!!

anna dijo...

Fantastic Eloy!!!! continua així...
a passar-ho bè i no deixis d'escriure...

Marta
Administrativa
ABP Ciutat Vella

Anónimo dijo...

hola cosinet!!!desde LLoret estem encantats de les aventures que estas passant i també sentim una certa enveja, jo vaig passant el parte a la resta dels meus germans i tots t'envien molts petons i sort. Tenijm ganes de rebre més noticies teves, ah! per cert si fas una festa quan arribis ens avises que hem vist les fotos i "vaya fieston"...
molts petonets i a disfrutar de l'aventura CLARA

Anónimo dijo...

Hola negre k tal per fi he aconseguit la teva adreça!!!!!!. Felicitats pel viatge ets un krak. Aquest carnaval et trobarem a faltar. Espero que vagis penjant mes fotikis. Una abraçada desde Sant Antoni.
Joan Caner
jxato72@hotmail.com

Anónimo dijo...

Ostia Negrelly si que en fas via!!!
M´han arribat noticies que ja ets a Kenia.Despres del Sudán suposo que alguna zona et semblará Lloret de mar pero güeno!!

Disfruta el "viatget" i sobretot compte amb la moto,una abraçada!!!

PEP

Anónimo dijo...

Eloi , guarda el track al GPS , que venim darrera amb el discovery !!

Les teves cosinetes flipen !!
Molta sort ...que gaudeixis molt!!

i la burra ...aguanta!!..nano els japonesos fan coses bones !!

Bé ja ens dir`+as per on ets ..petonets ...a veure si recuperes el cable de la càmera i penges més fotos !!

Quin cap d'any que et passaràs !!

Petons i abraçades:
Nuri,David , Cristina i Mireia

Unknown dijo...

que passa amb el blog ... fa dies que no l'actualitzes !!!
com tenim el tema per kenia .. o ja per tanzania .. estem a dos dies d'any nou .. el penseu celebrar ?? vull fotos delcap d'any !! i un parell de diamants de sudafrica ;)
salut company i bon viatge !!

banye